L’església de Sant Martí de Masarac és un temple petit d’una nau amb absis trapezial considerat preromànic (segles VIII-IX). Del temple original, que ha sofert modificacions posteriors, en queden els murs de la nau i de la capçalera. L’absis és quelcom desplaçat vers l’esquerra respecte de la nau. L’interior de l’edifici està arrebossat, fet que no permet veure l’aparell de pedra dels murs. La volta de la nau, apuntada, és molt posterior a la resta de l’edifici. L’arc triomfal, de mig punt, presentant dovelles de pedra calcària ben tallades i la volta de l’absis podrien ser de la construcció primitiva.
La porta o portes preromàniques no es conserven. La porta que es troba tapiada al mur de migdia de l’edifici és de dos arcs de mig punt en degradació d’època romànic tardà (segles XII-XIII). La porta principal d’entrada és d’època moderna. El graó que hi ha presenta una ferradura gravada (és un símbol medieval relacionat amb Sant Martí). Les petites finestres de l’edifici, de forma rectangular a l’exterior i arc de mig punt a l’interior, com una mena de sageteres, es troben en altres esglesioles rurals d’època preromànica. El parament de Sant Martí de Masarac és de grans còdols encapçats i altres pedres sense treballar. L’opus spicatum ben marcat forma algunes filades de poca llargada. Malauradament, en unes obres recents, es va destrossar l’antic enllosat de l’interior substituït per un mosaic modern.